Magrada La Gent Que Dubta chords by Guillermina Motta

Am
Em plau la gent que dubta
                   Dm
i abans de tot consulta
                   G
el seu cor indecís
C
m'agraden els que diuen
E
els qui es contradiuen
Am
molt sovint d'improvís.


                      Dm
Em plau la gent que oscil·la
G

que constantment vacil·la
C
que no s'instal·la enlloc
Am                  Dm
confusa pel que passa
                    D#dim7
i en part pensa que és massa
                    E
i en part pensa que és poc.


                        Am
M'agraden les seves tonades
 B                              E
malgrat que algú les trobi estranyes.

                   Am
Detesto els esquemàtics
Dm
em plauen els llunàtics
G
els qui són com penells
C
aquells que amb la cadena
E
per no fer massa pena
Am
fan so de cascavells

                        Dm
aquells que són capaços
                       G
de dur el pes en braços
                   C
del seu propi revés
Dm
que no els plau la pobresa
D#dim7
però els fa por la riquesa
                       E
i fugen de l'excés.


                        Am
 J'aime leur petite chanson
 B                              E
    Même s'ils passent pour des cons


                       Am
 J'aime les gens qui n'osent
                   Dm
 S'approprier les choses
                   G
 Encore moins les gens
                        C
 Ceux qui veulent bien n'être
                   E
 Qu'une simple fenêtre
                      Am
 Pour les yeux des enfants


                   Dm
 Ceux qui sans oriflamme
G
 Les daltoniens de l'âme
C
 Ignorent les couleurs
 Am                  Dm
 Ceux qui sont assez poires
                      D#dim7
 Pour que jamais l'Histoire
                       E
 Leur rende les honneurs


                         Am
M'agraden les seves tonades
 B                              E
malgrat que algú les trobi estranyes.


                     Am
M'agrada el qui no gosa
                          Dm
apropiar-se cap cosa
                      G
i menys els seus semblants
C
em plau la gent prou destra
                      E
per ser una finestra
                       Am
per als ulls dels infants
Dm
aquells que vitalici
G
daltònics de judici
C
ignoren els colors
Am                  Dm
la gent que sovint calla
D#dim7
que no exhibeix batalla
                       E
i mai no rebrà honors.


                         Am
M'agraden les seves tonades
 B                              E
malgrat que algú les trobi estranyes.

                    Am
Em plau qui es balanceja
                          Dm
com aquell que passeja
                      G
l'estiu per dijous sant
C
els qui es fan rebotre
                      E
i voldrien fotre
                       Am
el camp de tant en tant.

                      Dm
Siusplau, que algú els expliqui
                      G
que per, molt que supliquis
C
la vida fa el que vol
Am                  Dm
sisuplau que algú els somrigui
                         D#dim7
i amablement els digui:
                       E
gràcies per ser com sou
Am
així, tan fraternals
B                              E
així, tan poc com cal, gràcies per ser com sou.