♫ Intro: C C C C C C C C ♫ Verse 1: C G Quan el teu avi va anar a Cuba, a bord d’El Català, Gm C jo anava dins, de polissó, a la bodega, amb el menjar. C G Gm va arruïnar la migdiada aquell estrèpit de canons, Gm C vaig arreplegar el farcell i, cordant-me els pantalons, Gm C vaig sortir a dalt, a coberta, i vaig saltar a l’oceà Gm C trepitjant algun cadàver –crec que era el capità.
♫ Verse 2: C G Va surar una fusta a l’aigua que Gm va mantindre viu, Gm C conversàvem amb l’espectre d’un grumet nat a Llofriu. C G El matí del tercer dia van trobar-me uns baleners, Gm C els vaig dir que era un artista, van reptar-me a que cantés, Gm C van dir “artista, hi ha menys rastre del que mor i del que neix Gm C dins les teves cançonetes que al final dels ulls d’un peix!”. ♫ Verse 3: C G Amb el vent tensant les veles i escortats per uns dofins Gm C vam entrar en una badia de vapors i bergantins. C G Ja en el moll van detectar-me els clatells dels duaners, Gm C proxenetes de dents blanques, uns espies matiners Gm C i un senyor de Puerto Rico amb un lloro dissecat Gm C que anunciava a qui passava la taverna del costat. ♫ Verse 4: C G Vaig sentir, mentre Gm servien una ampolla d’aiguardent, Gm C la mestressa que, per sobre la cridòria de la gent, C G va anunciar que començaven el torneig de dominó Gm C i vam fer una gran parella amb un jurista francmaçó! Gm C Vencedors els dits picaven contra el marbre l’últim tres! Gm C Però va entrar la policia, i d’un pèl que no caic pres ♫ Verse 5: C Gm Vaig fugir en una calessa derrapant pels carrerons, G C vaig creuar veloç els murs, els camps i les plantacions, C Gm fins que en un tram enfangat va espantar-me el bram del ruc G C i al revolt, un bandoler va apuntar-me amb el trabuc. Gm C Vaig mostrar-li les mans buides i al final ens vam fer amics, Gm G C C C C vam sopar dins uns canyissos explicant-nos acudits! ♫ Verse 6: C Gm Vaig entrar a robar gallines a la hisenda d’un magnat C C que vivia amb una filla, els vaig cisellar el filat. C G M’escapava de puntetes quan Gm va sorprendre algú: Gm C la filla al porxo Gm deia “callaré, però vinc amb tu!”. Gm C Esprintant entre palmeres, vam sentir el magnat rugint Gm C “compte, nens, soc descendent directe del general Prim!!!” ♫ Verse 7: C G Guerrillers de maniobres van trobar-nos cap al tard, Gm C –una mona addicta a l’opi els carregava l’estendard. C G La filla va enrolar-se, van marxar en caure el sol; Gm C jo Gm vaig endinsar en la selva i vaig parar en un rierol. Gm C Oh, posava el cap dins l’aigua i van sonar les explosions, Gm G C C C vaig treure el cap a fora i ja cremaven els turons ♫ Verse 8: C G Llavors, company, vaig córrer com no he corregut mai més Gm C i fugint amb mi del foc, com dements, camp a través, C G vaig veure coronels decapitats, governadors, Gm C patriotes geperuts, notaris delators, Gm C sopranos violades per rendistes ensopits Gm G C i una vídua de bracet d’un majordom lletraferit! ♫ Verse 9: C Gm Per tots hi havia flames! I per tots també l’olor C C de la carn socarrimant-se del Gran Inquisidor C G que admirava un vi de Riesling amb un metge batxiller Gm C i un parell de vaques magres amb caretes de paper. Gm C Un tossino amb un monocle Gm va oferir un visat Gm C i un negrer va vomitar uns fulls de comptabilitat ♫ Verse 10: C G Vaig anar a parar a una platja on vaig sentir extingir-se els crits Gm C i, ja amb l’alba, un buc de guerra va mostrar-se’m, al Carib. C G Gm petava una butllofa gegantina del peu dret Gm C quan un ianqui d’uniforme va oferir-me un cigarret. Gm C Vam congeniar i Gm va dir “noi, a Tampa el meu cunyat Gm C sap d’un lloc en una empresa d’import/export, ben pagat!”. ♫ Verse 11: C G Vaig dir “ianqui, se’t veu noble, però com sé que no és un truc ”, Gm C però m’estava fent el dur i vaig remar amb ell cap el buc C G A bord, els mariners s’entregaven a un festí Gm C i vam brindar amb rom i whisky pels capricis del destí! Gm C I a l’endemà estava mort, amb un mal de cap dels grans, Gm G C C C en van tenir la culpa… els americans. ♫ Outro: G C C C G C C C G C C C G C C C
Published:
Last updated: